Periodòncia

L’endodòncia és la branca de l’odontologia especialitzada en tractar els conductes radiculars de la dent, però popularment es coneix amb el nom de “matar el nervi”. La seva funció principal és extreure parcial o totalment la polpa dental que ha estat danyada o infectada per després omplir l’espai i així tornar la funcionalitat a la dent i acabar amb el dolor provocat per la pulpitis.

És una malaltia que afecta a les genives i a la resta d’estructures que suporten les dents, la pateix el 90% de la població major de 35 anys i és la primera causa de pèrdua de dents en la població mundial.

La malaltia periodontal es manifesta com una gingivitis (inflamació i sagnat de la geniva sense afectar l’os) o periodontitis, on hi ha la destrucció de l’os que suporta la dent. Si no és tractada a temps pot ocasionar la pèrdua de les dents. Un tractament periodontal consisteix des de la correcció de la tècnica d’higiene per controlar la placa bacteriana, fins l’eliminació dels factors desencadenants de la mateixa (càlculs dentaris o tosca i bosses periodontals).

En ocasions la malaltia periodontal pot progressar sense cap símptoma ni dolor. Durant una revisió dental regular, l’odontòleg busca senyals de la malaltia periodontal, de manera que la malaltia encara no detectada pot ser tractada abans de que avanci. La periodòncia és una infecció crònica que afecta a les genives i l’os que suporta les dents. Diferents tipus de bacteris i el mateix sistema immunitari trenquen l’os i el teixit connectiu que serveixen de suport per la dent comportant complicacions com mobilitat de la dent o fins i tot la seva pèrdua.

La gingivitis és una inflamació de la geniva que normalment no comporta problemes majors. Però pot anar en augment cap a altres parts del periodonci (os i teixits tous que envolten la dent responsables de mantenir-la fixa) i causar problemes més greus. Quan passa això parlem de malaltia periodontal o periodontitis. Amb el temps, la debilitació del periodonci provoca un menor ancoratge de la dent i es pot arribar a perdre la peça.

Molt lligat a la periodòncia, el sagnat de la geniva, la inflamació o la vermellor són els signes principals de la gingivitis. Normalment, el sagnat es produeix durant el raspallat dental però pot produir-se en altres moments també.

Una geniva sana té un color rosat mentre que les genives inflamades tenen un color vermellós més fosc. La gingivitis normalment no produeix dolor i els símptomes no es detecten en alguns casos durant molt de temps.

En canvi, els símptomes que engloben la periodontitis són enrogiment i sagnat de les genives, sensibilitat dental, dolor i mal alè però normalment no apareixen fins que la periodontitis ja és avançada.

Quan s’inflamen les genives, entre la dent i la geniva, es formen bosses periodontal on s’estableixen els bacteris que poden causar càries en l’arrel de la dent. En fases més avançades de la periodontitis, les genives es poden retreure deixant espais més grans entre les dents. Si la bossa periodontal és molt gran, part de l’arrel pot quedar exposada, ja que els bacteris estaran destruint part del periodonci i teixit ossi.

Dins d’un tractament de periodòncia també ens centrem en la inflamació de les genives. La causa més comuna de la inflamació de les genives és la placa dental. La placa és una fina capa composta principalment per bacteris. Aquests bacteris causen la inflamació de les genives i aquesta desencadenar a un sagnat. Hi ha diferents factors que poden augmentar el risc de patir gingivitis i periodontitis. Una higiene oral pobra o el tabac augmenten la probabilitat de tenir les genives inflamades.

Però hi ha altres factors també que poden influir-hi, com l’ús d’alguns fàrmacs que suprimeixen el sistema immunitari, infeccions víriques, canvis hormonals durant un embaràs o malalties com la diabetis.

Una de les maneres de detectar la gingivitis és acudint a la clínica dental on es revisarà dent per dent l’existència de bosses periodontals.

També es comprovarà si hi ha presència de sagnat o retrocés gingival així com la mobilitat dental.

En funció dels resultats de l’exploració realitzada, es requeriran altres tècniques com ara radiografies per veure si hi ha pèrdua òssia o no.